Publicat originàriament en el Nostre Muro en Abril de 2024
Quan Rafa i Juan, els policies locals que havien vingut a impartir la xerrada sobre Assatjament Escolar per a pares i mares, ens va preguntar si coneixiem algun cas de bullyng, ningú va respondre. Alguns de nosaltres sí els coneixiem, però com tot allò del que costa parlar, les paraules van quedar amagades darrere d’ un cómode “açò a nosaltres no ens passa”.
I és que, més prop del que ens pensem, sí passa. S’ assabentem per les notícies quan acaba en conseqüències físiques evidents, pallisses que son gravades i difoses, o xiquets i xiquetes que acaben amb la seua vida per no poder soportar-ho. Però més enllà d’ aquests casos extrems, hi ha infinites vivències amagades on l’ humil.liació, el menyspreu i l’ exclusió apareixen, i que poden deixar fondes ferides que ningú veu, encara que la marca siga profunda.
Parlem d’ assatjament escolar quan es dona una conducta de persecució física o psicològica realitzada per un alumne o grup d’ alumnes cap al que es tria com a víctima d’ atacs reiterats. Poden ser atacs físics (colps, espentons, baixada de pantalons, etc), verbals (insults, malnoms despectius…), o relacionals (aïllar, difondre rumors, parlar mal per a conseguir deixar soles…). Hui en dia, amb l’ aparició de les xarxes socials, l’ assatjament no sols apareix en l’ àmbit presencial, també ho fa en el online, deixant d’ haver llocs segurs, ja que el mòbil ens acompanya tot el temps. Un insult escoltat a escola pot oblidar-se, però un insult dit a un xat, un video nostre on som humil.liats, permaneix al llarg del temps, és indestructible e incontolable. Generalment, la persona que ho patix ha intentat solucionar-ho per diverses vies, pero totes han resultat inútils. Pot tindre conductes de sumisió, no enfrentant-se, cosa que sol reforçar als agresors. Tal volta demane ajuda als adults, reben després la denominació de “xivato” i sent més excluit a conseqüència. I en alguns casos, opta per defendre’s de forma agresiva, amb la qual cosa patix les represàlies i el castig. Estadísticament son més vulnerables de patir assatjament escolar aquells i aquelles que tenen menor recolzament social a escola (per ejemple, qui és nou a l’ escola), els més introvertits o introvertides; o poden tindre rasgos físics, culturals o d’ orientació sexual diferent a la majoritària. En cap cas, ninguna d’ aquestes circunstàncies els fa mereixedors de cap tipus de maltracte. Experimenten soletat, baixa autoestima, estrés i angoixa, queixes físiques (mals de cap, de panxa…), rebuig a anar a classe, infelicitat. A llarg plaç, hi ha més tendència a tindre por al judici dels demés, símptomatologia depresiva, ansietat, insomni, entre altres.
Per tot açò son les víctimes les que acudixen a consulta, quan qui deuria acudir, son els agresors, ja que el problema està en ells. Estadísticament, els agresors solen ser xiquets o xiquetes amb fracàs escolar, amb estils parentals excessivament autoritaris, o excessivament permisius. El xiquet que assatja a un altre busca crear una imatge de si mateix davant del grup de persona forta. Si pensem que en l’ adolescència estem buscant la pròpia identitat, açò té molt de sentit, ja que tractem de projectar una imatge al món de força i poder sobre una identitat real de baixa autoestima i necessitat de validació externa. El grup per tant, té un impacte importantíssim: la reacció dels demés davant l’ assatjament pot marcar el manteniment o el fi d’ aquest. Les conseqüències negatives de ser un agresor no son inmediates, però també hi estàn: amb el temps, perden el suport del grup i son rebutjats aleshores pel mateix que abans eren valorats. Observem que ser violent a l’ escola es relaciona en una major probabilitat de cometre conductes pre-delictives i augmenta el risc de consum de drogues il.legals.
Son coses de xiquets. Això ens han dit sempre. Sí, és un xiquet o xiqueta qui, en la seua empatia encara no del tot desenvolupada, ferix més conscient o més incoscientment, a un altra persona. Una persona que es troba a un moment vulnerable, ja que no té recursos propis, ja que no controla ni pren decissions de relevància a la seua vida; una persona que es troba a un moment crucial del seu desenvolupament, vivint una infantesa que afectarà a la persona que és i a la que serà. Sí, és important, precisament, perque son coses de xiquets.