Publicat originàriament en El Nostre Muro en març de 2023
Perdonar suposa un acte amb moltíssim poder. Implica reconèixer un mal patit, i deixar anar el deute que suposa. I és que, quan hi ha un agravi es contrau també un deute (al menys, és un deute étic i moral). Raó per la qual el perdó suposa un gest de profunda generositat.
Perdonar també suposa un acte de sutil arrogància. Quan perdone estic col.locant-me per damunt de qui ofén (moralment) i donant-li alguna cosa valuosa que eixa persona demana de mi. El meu perdó es considera de valor, i la persona que no el té es col.loca per baix, a l’ espera de rebre l’ ansiat perdó.
Perdonar suposa renunciar a ejercir el poder i el control sobre l’ altre a conter del mal passat. Si perdonem, hem de deixar la porta tancada al retret. No servix de res retraure una i mil vegades allò que va passar. Si perdonem no oblidem (recordem el mal de forma sana fent d’ ell un aprenentatge) però tampoc ho utilitzem com una forma de mantindre el control i la superioritat en la relació. Si no podem oblidar-ho i la ferida encara sangra, tal volta és perque encara no hem perdonat realment i caldria revisar que està passant i qué necessitem de l’ altre de forma honesta, per a poder passar pàgina.
Perdonar suposa un acte de cura cap a un mateix. Com el seu nom indica, el ressentiment és re-sentiment, és a dir, tornar a sentir. Quan estem en el bucle del rancor sentim una i mil vegades el dolor patit, que ja no està passant en el present, però seguiem nugats i nugades a ell com a una portentosa cadena. Cada baula d’ aquesta està feta per tots eixos pensaments que murmurem i roseguem enfurits, deixant que eixe passat i el seu verí invadisca el present. Perdonar suposa soltar, deixar anar, permetre que el dolor del passat ocupe el seu lloc. Perdonar no és oblidar, però sí es deixar de recordar.
Perdonar suposa un acte de flexibilitat emocional. Si perdone, m’ obric a escoltar a l’ altre. A la comprensió dels seus motius i raons, de la seua vivència, dels seus sentiments. M’ obric a la pròpia empatia, a acollir el dolor dels dos, unit pel surc d’ una mateixa ferida. I també m’obric a la humiltat de saber-me humana, capaç d’ errar igual que la persona que tinc davant.
Demanar perdó és un acte d’ autoestima. Suposa admetre que no som perfectes (que ja és evident per a tot el món, però tan sols deixem clar que nosaltres mateix també ho sabem) i que podem rectificar. L’ autoestima sana no nega els errors propis (això ho fa el narcicisme, qué també és manca d’ autoestima) sino que els reconeix i els acompanya, incorpora aprenentatges i es compromet a la millora.
Demanar perdó és antídot per a la culpa i és l’ expresió de la responsabilitat. Quan demane perdó puc fer un acte conscient de reparació davant l’error comés. No canvia el passat però sí el futur. Si demane perdó em compromet a un canvi. No servix de res demanar perdó per a evitar les conseqüències de les meues accions, si després no hi ha un verdader propòsit de canvi. Hi ha qui utilitza la paraula perdó com a solució màgica als conflictes, perdent per tant tot el seu potencial sanador. Si és així, a la fi els demés acaben per no confiar i la paraula acaba resultant dolorosa en si mateix, ja que suposa una segón traició.
Demanar perdó una vegada. Prou. Si ja he expresat el meu malestar honestament i estic fent les coses el millor que sé, no hi ha més espai a represàlies ni queixes. No podem passar la vida demanant perdó a un altre perque a eixa persona li coste de superar. Podem preguntar qué necessita de nosaltres per a soltar eixa afrenta, però no podem viure sota el pes de la culpa eterna. Perque desde ahí ni l’ altrx, ni nosaltres som lliures.
Quan demanem perdó, no necessàriament assumim tota la responsabilitat d’ una situació. Demanem perdó per la part que ens toca, es posem al lloc de l’ altra persona i podem reconèixer el seu malestar, pero no implica que assumim que tota la càrrega és pròpia. Hi ha moltes vegades que una persona es nega a demanar perdó perque creu que això el col.loca en la responsabilitat absoluta. Sobretot si l’ altr a persona no va a fer el mateix. Per la qual cosa, és sa preguntar-se, quan espere que algú em demane perdó, qué coses son les que jo mateixa podria haver fet diferent i admetre també la meua part.
En definitiva, tant demanar perdó com saber perdonar son indicatius de salut emocional, respectant els temps de les nostres emocions i els procesos que les acompanyen. I si no ho és així, pregue vostés em perdonen.